Col borratxona, d’hivern, setsemanera, de paperina, ull i fulla, pell de galàpet, d’estiu, gegant, d’espigalls i brotons, del trinxat, farratgera…són moltes de les varietats locals de col, que o bé, hem perdut, o bé, han perdut el seu reconeixement a les nostres taules.
Bé, se’ns ha vingut a la ment aquest reguitzell de varietats sobre col, i concretament, hem volgut parlar de les cols, arran de la nostra participació a la presentació de la fira de la col de la Roca del Vallès, www.laroca.cat.
Aquesta fira, que se celebrarà aquest proper 28 de novembre, es recuperarà com a tal, després de decennis oblidada per la població roquerola. Aquesta festa, ens va fer recordar la importància cabdal que tenien les cols en les dietes de la gent d’abans, i la poca importància que li donem actualment a aquesta verdura.
En primer lloc, i això és una contradicció de la modernitat, una col, segons la mida, no ens hi cap segons a quines neveres, una bona alternativa és que si teniu un lloc ben frescal la guardeu allà i se us conservarà força temps. A més, la col, en una nevera té una llarga resistència si la sabem mantenir, i col·locar.
Cal mirar sempre quina varietat és la millor per a cada plat encara que les cols, són força versàtils a la cuina. La col pell de galàpet, per entendre’ns, tipus Milano, és bona per a caldos i trinxats, com també la setsetmanera, i adients per a fer els farcellets de col, típics d’aquestes èpoques.
Cal demanar sempre al pagès si tenen els espigalls, els rebrots de la col després de collides, ja que són excel·lents! Amb pocs nervis o gairebé cap, gustosos i bons gairebé només escaldats, sense bullir.
Ara que ja han arribat els freds, o això sembla, ja era hora! Les cols guanyen un punt de dolçor extraordinari i, negant el rumor popular, després de tocades pel fred ja no fan pudor alhora de bullir.
Bé, se’ns ha vingut a la ment aquest reguitzell de varietats sobre col, i concretament, hem volgut parlar de les cols, arran de la nostra participació a la presentació de la fira de la col de la Roca del Vallès, www.laroca.cat.
Aquesta fira, que se celebrarà aquest proper 28 de novembre, es recuperarà com a tal, després de decennis oblidada per la població roquerola. Aquesta festa, ens va fer recordar la importància cabdal que tenien les cols en les dietes de la gent d’abans, i la poca importància que li donem actualment a aquesta verdura.
En primer lloc, i això és una contradicció de la modernitat, una col, segons la mida, no ens hi cap segons a quines neveres, una bona alternativa és que si teniu un lloc ben frescal la guardeu allà i se us conservarà força temps. A més, la col, en una nevera té una llarga resistència si la sabem mantenir, i col·locar.
Cal mirar sempre quina varietat és la millor per a cada plat encara que les cols, són força versàtils a la cuina. La col pell de galàpet, per entendre’ns, tipus Milano, és bona per a caldos i trinxats, com també la setsetmanera, i adients per a fer els farcellets de col, típics d’aquestes èpoques.
Cal demanar sempre al pagès si tenen els espigalls, els rebrots de la col després de collides, ja que són excel·lents! Amb pocs nervis o gairebé cap, gustosos i bons gairebé només escaldats, sense bullir.
Ara que ja han arribat els freds, o això sembla, ja era hora! Les cols guanyen un punt de dolçor extraordinari i, negant el rumor popular, després de tocades pel fred ja no fan pudor alhora de bullir.
| A La Catxaruda, si voleu, hi trobareu tres tipus de col de varietats antigues: La col pell de galàpet; de la llavor de Pep Salsetes i molt tradicional a la comarca sobretot d’Osona. Molt versàtil, bona per a farcir, fer caldos, per al trinxat, és molt tendra i es poden aprofitar totes les fulles, incloses les més verdes. La col ull i fula: una col semblada a la paperina provinent de Can Mataporcs, Santa Eulàlia de Ronçana. Bona per a caldos però sobretot per a fer col i patata. La col d’hivern de la Vall de Ribes: és una col que es va desfullant, molt rissada, sembla una flor verda. A la Vall de Ribes, la masia de Can Feliu ens va passar la llavor. És famosa pel gust que dona a la canemillana (el trinxat en l’argot ribetà). |  |
RSS Feed
